ELS ARBRES MESTRES

Tot el Regne Vegetal reposa, viu, en un estat d'harmonia, connexió i unicitat permanent. Aquest estat és anterior als nostres pensaments, a l'aparició de la ment i conserva en essència una elevada freqüència d'amor incondicional. Els vegetals sempre donen i no demanen res a canvi, participen d'un nivell de consciència ja desenvolupat. Els Arbres Mestres són els màxims representants del Regne Vegetal, i per tant, els emissaris d'aquest elevat nivell de consciència.

 

 

Al nostre entendre, un Arbre Mestre com a tal  compleix unes característiques que el fan adequat per a poder-hi sintonitzar fàcilment. Majoritàriament els Arbres Mestres són arbres longeus (centenaris o mil·lenaris) de grans dimensions que, tenen nom i formen part d'un indret especial i referent. Aquests acostumen a ser visitats, apreciats i abraçats i per tant estan habituats a les persones: són arbres que es coneixen i "ens coneixen".

 

  • Quan estem a prop d'ells el nostre subconscient s'impregna de la seva elevada freqüència i això inevitablement té un efecte harmoniós sobre nosaltres.
  • Quan ens hi relacionem conscientment aquests esdevenen una gran eina d'aprenentatge, creixement i sanació.
  • Quan reconeixem i honrem el seu món espiritual les portes al regne de les dimensions s'obren i participem de la màgia i del propòsit de la vida i l'existència.

 

 

CULTES ANCESTRALS

Bronze amb escriptura celtiber
Bronze amb escriptura celtiber

Al Consell del Bosc es contribueix a recuperar una font de coneixement de pràctiques ancestrals mil·lenàries que formaven part d'un substrat druídic o xamànic autòcton de les nostres terres: El Culte als Arbres

 

Els cultes als arbres i als seus esperits, els "númens", van ser pràctiques majoritàriament esteses pels Pirineus i les zones més boscoses de la península. Els seus orígens es perden en el temps però es pot afirmar que aquestes van ser tradicions d'una gran importància al món Iber i Celtiber. Existeix una prova irrefutable de la sacralitat dels boscos en un bronze que data del segle I a. de C. trobat en el jaciment celtiber de Contrebia Belaisca (Botorrita, Aragó), en el qual està escrita una llei que fa referència a un bosc sagrat, un alzinar, i que estableix tot un seguit de prohibicions, normes i càstigs per a la seva protecció.

Altar Votiu dedicat al Du Silvano, protector d'arbres i boscos.
"Deo Silvanus", protector d'arbres i boscos

 

Amb l'arribada de grecs i romans a la península, aquestes pràctiques i cultes van ser assimilats, per un procés sincrètic, amb les divinitats d'aquests pobles colonitzadors que portaven característiques similars. Als Pirineus s'han trobat antics santuaris romans amb altars votius amb referències epigràfiques a Deus com Silvano o Fagus (Faig).

 

Al segle III, el Cristianisme es va instaurar com la religió oficial de l'Imperi Romà: va proclamar l'existència d'un déu únic revelat per la Bíblia i va senyalar d'idolatria i paganisme l'adoració de les múltiples divinitats de la natura. Des d'aleshores totes aquestes pràctiques i tradicions en essència animistes van anar desapareixent.

Des del nostre punt de vista, El Culte Als arbres va ser una pràctica espiritual en la qual els nostres avantpassats sintonitzaven amb les ànimes i mons consciencials dels arbres per tal de consagrar-se i harmonitzar-se col·lectivament amb l'ordre natural de la vida i llurs lleis ètiques.

 

Recordem que som hereus d'aquest coneixement arcà i que aquest rau preservat en els nostres gens. La activació del seu record és possible en contacte novament amb els Arbres Mestres.