TESTIMONIS

Aquest és un espai per a compartir històries, vivències i experiències màgiques sobre el Món Espiritual de la Natura, dels Arbres i del Bosc. Sigues lliure d'expressar el que has viscut, segur que la teva experiència servirà en algun sentit a altres persones.

 

Participa i comparteix!!!

Comentarios: 27
  • #27

    Olivier Charlot (lunes, 25 enero 2016 13:00)

    Les sortides amb Xavi Callejo són un retrobament sorprenent i profund amb les forces i els esperits de la natura, i amb la connexió que tenim amb això. Ens hem perdut entre tant formigó i asfalt i és una benedicció que algú com Xavi ens agafi de la mà i ens recordi que som éssers orgànics, i com tornar a sentir-nos part d'aquest gran tot que és la Natura. Mil vegades gràcies i felicitats pel teu treball Xavi!

    Olivier Charlot, www.vozviva.es

  • #26

    Nuria Armengol (miércoles, 26 agosto 2015 23:29)

    Me gusta lo que explica Sergio...Los demas os habeis quedado sin palabras?. Bueno, bromas aparte la experiencia sirve para reconocer lo que ya sabemos, o llegar a nuestra esencia o abrir esa parte intuitiva cerrada por la coraza racional que nos impide ver el todo o a nosotros mismos. Ya sea que lleguemos al todo y con ello al desprendimiento de nosotros mismos por al desaparicion del ego o al vacio o ya sea que lleguemos a la esencia de nosotros mismos a nuestra esencia o al yo intimo lo que importa es llegar. Xavi nos posibilita con su paciencia y con su guia ese reencuentro. Han pasado muchas cosas en vosotros que me ha gustado percibir; emociones, sensaciones, puertas que se os abrian a otras dimensiones espirituales, en definitva...Magia!. No se si los arboles eran magicos o lo erais vosotros...pero se ha creado una buena sinergia en el grupo y alguna que otra sincronizacion. Espero volver a veros. Mi reconocimiento para Xavi...al que yo llamo «el buen pastor» y a todos los demas

  • #25

    Sergio Fonteboa (lunes, 24 agosto 2015 15:21)

    Supongo que Xavi diría que no es del todo correcto proyectarse en un árbol. Son seres distintos, no cabe duda.
    Quizás nosotros partamos de una suerte de simiente, pero no siempre podemos afianzarnos en nuestras raíces y brotamos a la luz buscando nuestro lugar, nuestra esencia, nuestra labor en ésta vida. Y aunque miramos al cielo, no es fácil encontrar las respuestas. Por otro lado, bien sabemos que el sol nos quema si abusamos de las divinidades del cielo.
    Somos seres de superficie, vivimos del movimiento y necesitamos de un todo. Como dice la canción. Aire, aire que me faltas aire.
    Aire, que me falta un suelo.
    Aire aquí hace falta un trueno.

    Ellos en cambio tienen la verdad universal que les hace crecer y encontrar sustento tanto en la tierra como en el cielo. No se preguntan que quieren ser, saben lo que son. Y lo ofrecen todo. Nos dan el cobijo en los días de sol, los frutos de su existencia y su vida para brindarnos calor.

    Tengo la teoría de que la felicidad del ser humano reside en nuestra esencia. Y quién mejor que un árbol para ayudarnos a encontrarla? Con ellos no sirven los artificios, los razonamientos, las mentiras. Han absorbido las esencias de la tierra, captado los rayos del dios sol y bebido las lagrimas del cielo.
    Todos tus verdades salen a la luz si les das el respeto del tiempo, el valor olvidado que nuestros ancestros y dejas a un lado la dictadura de tu razón. Esa que todo mide, indaga y engaña a partes iguales.
    Aquí hablamos de dar paso a otros niveles de conciencia, abrir las puertas del corazón y que fluyan danzando las emociones. Se trata de ser, dejarte abrazar por el viento. Escuchar los mantras de las lechuzas, estremecerse con el aroma del viento recién batido de una libélula. Que bien pudiera ser emisora de unos devas del lugar, a los que hemos realizado una ofrenda, aun con las piernas temblando por la emoción.
    Porque cuando valoras el mundo natural, te enfrentas a la vulnerabilidad de ser humano, y los egos quedan a un lado, al caminar descalzos por la tierra.
    Las preocupaciones se muestran como pequeños artificios de una sociedad inundada por los ruidos del desamor.

    Y quizás, esa vulnerabilidad, consiga ser una suerte de voluntad disciplinada que nos brinda el destino para despertar el amor universal.

    P. D.
    A pesar del escrito, no se suministrsron setas alucinógenas en los talleres. Aunque aquella arroz tan buena...

    Coñas al margen. Gracias Xavi!

  • #24

    M Carmen (martes, 18 agosto 2015 19:23)

    Per a una persona acostumada a viure en el mental, en el "pensar" l'experiència que vam tenir l'ocasió de viure en aquestes terres galaiques de la mà de Xavi que ens va introduir al màgic món Arbori va suposar un emotiu descens al món del "sentir".
    Molta emoció, l'energia sanadora procedent dels arbres, de l'aigua, acompanyats de l'energia del nostre màgic Castro de Baroña, la visita de tots aquests éssers de l'aire: papallones, libèl·lules, cants d'ocells... quan varem començar la cerimònia d'ofrena acompanyats del so sanador i l'agraïment per aquesta vegada vaig ser capaç de percatarme de la seva presència, l'estar "present". No va ser casualitat que quan em vaig abraçar al nostre "carballo" ( roure) sentís la necessitat de descalçar-me, la necessitat d'arrelar, de prendre terra, el savi arbre bé sap el que necessita cadascun/cadescuna qui se li apropa.
    Gràcies Xavi per l'experiència, per la teva senzillesa, gràcies a tota la "gran família" que ens varem reuinr el cap de setmana passat, gràcies per tanta emoció col·lectiva i gràcies per la presència d'aquesta generació de nens/as que vénen tan connectats, sorprenent, una llum d'esperança per a aquesta humanitat.

  • #23

    Montserrat (lunes, 20 julio 2015 00:41)

    Montserrat
    Desprès de la sortida del dia 11 de juliol
    Una sortida que va venir pocs dies després de sentir que l'Alzina Mestre del Catllar amb demanaba retrobar-nos
    Estat una experiencia i vivencia Divina!!!
    He Gaudit de la Mare Natura. la Mare Terra, del Pare Sol, l'Alzina Mestre del Catllar, del Maravellos Acompanyament del Xavi i dels 5 companys més que formaven el grup. En el que com a regal vaig tornar a reviure el meu naixement, aquelles capes de la ceba que van apareixen conforme ens anem obrint a la nostra propia sensibilitat

    Sentin-me envolcallada d'una Dolçor i Tendresa Indescriptibles!!!

    Infinites Gracies Xavi per la teva Presencia i aquesta valuosa labor que d'us a terme unin i suman.
    Gracies a tots companys per la valuosa aportació de la vostra Divina Presencia...Infinites Gracieeeessss

  • #22

    Chary (martes, 30 junio 2015 10:50)

    Hola Xavi !!! En primer lloc donar-te les gràcies per les experiències viscudes el dissabte, crec que varem invocar la presència arbòria però realment ens va respondre tota la natura, a través dels seus sons, textures olors etc... Vivim i recordem melodies ancestrals, que van despertar en menor o major grau, segons l'experiència que cadascú necessitava demostrant-nos que ni la terra ni el cel s'obliden de qui és l'Ésser humà , som nosaltres els que ens oblidem d'ells i quan realment ens tornem a apropar, la naturalesa ens tornen acollir com un pare-mare (Déu-Deessa), aconseguint "arrencar" esborrar i descodificar, sanant en els nostres cors les ferides que llegeix en nosaltres... , alliberant-les, transmutant memòries a través del seu gran amor incondicional el qual com a veritable amor no té necessitat de símbols simplement ÉS... abarcamient total de la unicitat.
    > De cor a cor mil gràcies. > Chary

  • #21

    Esther (martes, 30 junio 2015 10:00)

    Sutil, pacífica, potent. Una experiència més conscient i profunda. Entrega total per part meva i acolliment infinit. Rebo molta llum, unió, harmonia. Demano permís i confio i espero mig dubtosa ara i com un forat de llum obert que tot ho inunda al meu voltant sento "TERNURA", tendresa. El mental comença a voler saber, controlar, però... cap als altres, cap a mi... Però tot el procés mental s'atura perquè el riu de tendresa és tan gran que tan sols em deixo impregnar i el meu cos es ladeja i relaxa.

    No hagués pensat que fos tan fácil i tan potent i sutil alhora.

    Compartir amb el grup i sentir les seves vivències m'ha semblat del tot enriquidor. En aquest espai sanador, tots som un. Surten regals i ferides que no tothom està disposat encara a sanar, tot al seu temps. Però és meravellós com es porten a la consciencia i quan toqui seguirán el seu procés.

    Un plaer, molt agraïda i contenta per tot el compartit i experimentat.

  • #20

    Natalia {...la de Sants...} (lunes, 29 junio 2015 23:58)

    L'Alzina em va dir.. CALLA... i ho va fer tan rotunda y amorosamente que vaig entendre amb el batec del cor i els sentits tots que el llenguatge de la paraula no ens cal en aquesta relacio huma-arbre....arbre-huma... i agraida pel nou cami de comunicacio que aquest fet obria en mi ...vaig anar a agafar un poquet d'aigua a la font i corrent per no perdre'n gota vaig acarorar amb les mans molles el seu precios tronc.... una caricia d'aigua de tot el meu agraiment pel coneixement ancestral que acabava d'activar en mi....
    El Roure Mestre em va dir SEU.... i va puntualitzar.... AL TERRE.... i em vaig seure en un gest de mans i cames... poc habitual...gairebe impossible.. una mica recargolades... com les seves arrels.... m'estava convidant a sentir-me com ell.... dins d'ell....tan inmovil estava jo que una bestiola va aterrar prop del meu nas i encontes de moure les mans... --gairebe arrelades com les tenia-- vaig bufar-lo amb la boca.. treient-me la nosa... i vaig comprendre... el que un poc de vent... o un insecte caminant poden fer sentir al contacte amb el tronc d'un arbre... jo... que tans cops havia comentat ... --pobres i meravellosos arbres.... pena que no es puguin moure com els humans...--- i el que no sabia es que no els cal moure's com nosaltres.... pq la seva vida es creixer en dins fins al cor de la Terra i amunt fins el cels i els estels... aconseguint aixi un canal quasi perfecte per on flueix l'energia que els fa ser el que son i els arriba a fer Arbres Mestres ... i sobretot per a nosaltres.. que gosem acostar-nos-hi... i sobretot font d'equilibri i armonia amb tots els essers i regnes del planeta... coses que hem d'anar aprenent.... aixi... amb la tendresa i contundencia d'aquests gegants meravellosos, magics, i sobretot amics...LLUM.... LLUM ..--en semblava escoltar i repetir dintre meu-- el que flueix en la conexio perfecte que ells estableixen amb la vida....
    Gracies Arbres Mestres de Collserola... gracies Xavi... gracies Colla de Gent Bonica.. i Bona que varem compartir una estona ... a aquella hora on es mesclen la claror i la foscor... i s'obren les portes que possibiliten interactuar amb la magia dels arbres... i de la vida tota....

  • #19

    Margarita de les fonts (lunes, 25 mayo 2015 23:09)

    Visualizant l'aglà que s'ha desplegat cap al cel i cap a la terra, formant la magestuosa alzina que contemplem un grup de sis persones,guiats per les indicacions d'en Xavi, experimento la llibertat del moviment vital de la llavor que germina en l'espai extern i intern: cel blau, llum, aire i foscor,humitat,terra. Em fascinen les formes de les branques i dels espais buits entre elles. Es poc frondosa aquesta alzina. Té molt de mineral. Es moviment cristallitzat en el corrent de la vida. Un goig per la meva ànima. L'observo, m'observa i ens conemplem uns moments silenciosos i eloqüents a la vegada.

  • #18

    Silvana (miércoles, 07 enero 2015 22:52)

    jo no he estat a les activitats, sóc colombiana, i això em va dir un arbre una vegada, ho comparteixo:
    SÓC ARBRE.
    Sóc la llar de molts, i el pas d'uns altres.
    Estic en continu moviment.
    Sóc amic del vent,
    Amic del sol,
    Amic de la terra,
    Li temo al foc perquè pot destruir-me.

    Contemplo,
    Contemplo tot el que succeeix a mi al voltant, i guardo silenci, Sóc testimoni i guardo secrets.
    M'amanyago amb els sons, amanyac amb el silenci.
    Alguns m'ignoren i així i tot segueixo creixent.
    El poder està dins, en la sàlvia
    El meu fullatge és el meu vestit.
    De tant en tant em trobo amb altres arbres, humans que no recorden q ho van anar però també amb els quals recorden quant grans va ser en el seu regne.
    Encara que mai em sento solament, quan em visiten sento gaubança, sento goig, sento amor, em sento ple.
    No importa el temps que passi entre trobada i trobada, el temps dels arbres és molt diferent al dels humans.
    Estic a casa,
    Estic on haig d'estar,
    Recer a qui haig d'acollir,
    Escolto a qui haig d'escoltar.
    Agraeixo a la terra, la meva estimada terra, per ser el meu reflex en el profund, per ser la meva pura extensió en la foscor.
    Mentre jo contemplo el sol, les meves arrels contemplen la nit. Que fora de mi sense elles? Diuen que els árbres són solitaris, però és que per ventura no escolten aquesta bullícia?
    Solen dir, mira aquest amic arbre, haurien de dir mira aquest univers
    Cada fulla cadascuna d'elles és una part de mi, no hi ha una sola fulla que no tingui el meu poder, fins a les quals cauen al sòl amb el seu color groc, es descomponen, però tornen a mi quan arriben a les arrels novament. Tornen a mi quan recorden d'on vénen i tornaran a sortir, potser en una altra branca, potser en un altre arbre, potser amb una altra forma, però l'essència d'arbre és la mateixa.
    La seva verda clorofil·la és la mateixa, el seu record del vent, del seu moviment amb el seu amanyac és el mateix.
    ..Escoltin...
    Si, és el so del vent en les fulles, estem felices que ens reconeguin, estem felices de dansar, estem felices de despertar, que siguem reconegudes.
    Sentim molt amor pels éssers que ens reconeixen i ens abracen
    Sentim compassió per tots els transeünts indiferents i els qui no ho són.
    Sentim compassió amb aquell ocell piulant el seu bell cant de la crida.
    Sentim compassió per aquella papallona àdhuc més silenciosa, humil i discreta.
    Quina culpa té ella de la seva bellesa
    Pensaries que aquí tot pansa igual, no és així, cada segon per a nosaltres els árbres succeeixen infinitat d'esdeveniments: si no és en la nostra copa, és en les nostres branques, i si no és en les nostres branques, és en la nostra tija, i si no és en la nostra tija és en les nostres arrels, i si no és en les nostres arrels és a la nostra terra, i la terra som tots.
    Llavors, podràs negar-me que passa alguna cosa? Podràs negar-me que no és possible la quietud?
    Sóc testimoni del joc, sóc testimoni de la contemplació, del silenci de les paraules de l'escriptura, de la lectura.
    Sóc testimoni silenciós i sorollós.
    Jo sóc el que jo sóc.
    Sóc arbre,
    Sóc part de tu,
    Sóc part de tot,
    Jo sóc qui jo sóc.

  • #17

    Pere Romagosa (miércoles, 19 noviembre 2014 22:38)

    Una experiència íntima amb un gran arbre (una alzina) i el seu acompanyant (un llentiscle). Un grupet de persones petit i ben avingut, sensible, obert, humil i gran a l'hora.
    Els arbres com sempre, oferirnt-nos tot el que són, generosos, poderosos, bells.
    Continúo fent camí en la meva sensibilització cap a aquestes criatures solemnes i que tanta saviesa em transmeten. Només mirant-la, des del cor, amb el cor, em mostra com jo mateixa puc superar tots els obstacles: cada veta, cada arruga, cada branca trencada i d'altre nova i fresca...
    Gràcies per ser en el meu camí amb tanta generositat, arbres, companys.

  • #16

    Brigitte (martes, 21 octubre 2014 21:53)

    El dimecres passat no podia més d'hores d'ordinador. Havia estat fora una setmana i hi havia una sèrie de coses que no podien esperar més. Tenia el cos carregat d'energies de màquina. Necessito anar al bosc! vaig pensar. Aquest cap de setmana segur que hi aniré! em vaig prometre. Abans de tancar l'ordinador havia d'anar el programa de correus per tancar-lo també. Hi havia arribat un avis del Consell del Bosc de que el dissabte anirien a Sant Llorens de Munt, un lloc que des de fa molts anys volia conèixer. I fa temps també que tenia ganes de coneixer en Xavi. La cosa va anar com una seda. En Xavi em va posar en contacte amb una gent que em portarien en cotxe, perquè jo vaig vendre el meu als anys 80 quant vaig veure els resultats de la pluja àcida. Fins it tot volia renunciar a agafar avions, però em va arribar un missatge dels arbres en un somni on tots els arbres de les Rambles de Barcelona portaven cartells que deien coses com: "No deixis de volar, Brigitte." "Volem que vaigis a molts llocs per ajudar-nos" i coses per l'estil. Però això és una altra història.
    La tarda del dissabte va ser reparadora i refrescant en companyia de bones persones. Segurament repitiré.

  • #15

    Mari Carmen (viernes, 17 octubre 2014 08:56)

    Vaig passar uns dies molt bonics. Els racons que vaig veure, les olors i sobretot els sons, o millor dit les melodies. He pensant en tot el que vaig aprendre al cap de setmana. Ahir vaig anar al bosc, ja no podia més, crec que alguna cosa dintre meu deia que tenia que anar, necessitava el contacte d´un arbre, del bosc, de la Natura.
    Amb persones com les del grup de mica en mica podrem canviar una mica aquest món. Gràcies.

  • #14

    Yolanda (martes, 23 septiembre 2014 20:05)

    Va ser una experiència meravellosa i molt enriquidora. No vull dir única perquè espero tornar-la a tenir. Gràcies.

  • #13

    Sandra (martes, 23 septiembre 2014 19:52)

    Moltes gràcies per tot va estar molt bé... tenir l'oportunitat d'aprofitar una tarda d'estiu en bona companyia i conèixer més sobre la natura i el poder sanador dels arbres. Tot plegat em va deixar una energia amorosa i plaent al cos i a l'ànima.

  • #12

    Aurora (lunes, 15 septiembre 2014 16:29)

    Ha estat una magnifica experiència per continuar en el meu caminar a la vida. Intentant la CONEXIO amb tot. Sentint i compartint allò que som i que hem oblidat. Amb unes persones que gràcies al facilitador i elles mateixes s'han mostrat des del cor. Això es sempre un sentir-me com a casa.
    Em sento molt agraida.

  • #11

    Margarita de Les Fonts (lunes, 30 junio 2014 21:29)

    Anar a la Natura amb en Xavi és retornar a l' origen. Allà tornes a sentir el benestar que revitalitza.Gràcies,de tot cor.

  • #10

    Ana Jesús Soto (lunes, 30 junio 2014 09:18)

    El dissabte 28 de juny vaig tenir el privilegi d'assistir al taller de Collserola on vaig poder viure una experiència que romandrà amb mi per sempre.
    Vaig poder sentir en cos i ànima l'energia d'aquesta consciència que ho embolcalla tot i amb la qual va resultar senzill retrobar-se en aquell espai meravellós ple de vida. També en aquesta ocasió ens va acompanyar el pitroig.
    Vaig aprendre només una cosa, però la vaig aprendre. Ara estic més en pau.
    Agraeixo al Xavi aquesta labor tan important que realitza.

  • #9

    Rosa Maria (viernes, 09 mayo 2014 00:21)

    Davant d'un gran arbre el Xavi ha construït un laberint amb pedres. Mai sabrem el que la natura ens pot oferir, només transitant-la amb el cor obert i l'esperit assedegat que podrem recollir el que era allà per a nosaltres. En el meu cas vaig viure una experiència molt profunda i reveladora, en intimitat, la natura i jo, la nit amb l'arbre i el laberint de pedra. Tot va confluir per a redimir-me de la culpabilitat, les meves, la del pecat original, el que no existeix, el que mai ha existit. Sóc molt més lliure des de llavors. Gràcies energies de la natura, gràcies Xavi.

  • #8

    Xavier (jueves, 01 mayo 2014 20:01)

    Gràcies a en Xavi per aquests coneixaments, va serr el dissabte 26 d'abril de 2014 a Collserola. Abans del contacte amb els arbres ell ens va fer una xerrada sobre la nostre relació amb la natura, i cadascun explicava les seves experiències. A mi de petit m'encantava anar a la muntanya (i gràcies als pares anàvem sovint), i no m'importava si plovia, cridava als ocells i em responien xiulant.. Mentres explicava aquesta història un ocell,un pitroig, es va posar a 1,5 mts de tots nosaltres, com saludant-nos, com "...que parlàveu de nosaltres...? ". Va ser com una sincronicitat. Al voler-li fer una foto es va espantar i va marxar. Vaja! amb el que m'agrada immortalitzar bells moments... Mentre en Xavi seguia xerrant, l'amic pitroig se'm va posar a la meva esquerra, a poc més d'un metre, "...que em volies fer una foto...?" i li vaig fer un parell, i va marxar, i em vaig sentir molt agraït.
    A més dels arbres és tota la natura amb la que ens relacionem, és un ésser viu, li hem de demostrar amb pensaments de no agressivitat i ella ens respectarà, i ens ensenyarà tota la seva saviesa.
    Gràcies a la Mare Natura, al Xavi com a guia, i al grup que vam estar a Collserola.

  • #7

    Carmen (lunes, 28 abril 2014 18:40)

    Vaig tenir la oportunitat aquest dissabte 25 d'abril de conèixer una petita part del meravellos món dels arbres mestres a Collserola. Moltíssimes gràcies Xavi per compartir la teva sabiduria. Ha estat increible. No sabia que pogues rebre tant dels arbres i de la mare natura.
    Encara em bateja el cor ressonant amb el de l'alzina al mateix temps... no tinc paraules!!!

  • #6

    Rosa Maria (lunes, 31 marzo 2014 21:58)

    Aquest dissabte varem ser un grup d'onze persones les que varem viure una experiència de tot un dia amb una alzina mestra de Celrà. Del taller puc dir que el dinamitzador, en Xavi, té una coneixement molt profund sobre el tema. Jo sóc una persona que, a la meva manera, ja connecto força amb la natura i el que puc dir és que l'energia amb la que varem treballar era molt potent i magnífica. També m'agradaria compartir que el treball va ser portat amb molta cura (imprescindible quan es treballen amb qüestions personals com va passar en el nostre grup). Un 10 de 10 o un 1000 de 1000 com us agradi més. L'endemà les consequències del que varem viure encara eran vives dins meu i continuen donant els seus fruïts. Com diu el Xavi, els arbres ajuden a l'especie humana en la seva evolució, ens ajuden a connectar amb l'essencia, el cor, l'univers, tan se val el nom que li donem. Moltes gràcies pel treball profund i curós que vares conduir. Gràcies Xavi, alzina, company@s.

  • #5

    Nia Quesada (viernes, 21 marzo 2014 21:31)

    Hola a tots!
    Només volia compartir que el dissabte 15 de març vaig rebre un regal meravellós que va ser la meva primera trobada amb l'Alzina del Vent. Em va omplir el cor d'alegria com quan era petita i jugava amb els arbres quan anava al bosc amb els pares.
    Sentir la força i l'amor d'aquest arbre ha estat com una retrobada amb un ésser molt estimat que feia temps que no veia. Vull agrair al Xavi i a l'Andrea aquest regal.
    Fins la propera.
    Nia

  • #4

    Jose (miércoles, 27 noviembre 2013 14:00)

    De les coses que he anat experimentant amb els arbres i les plantes és que ells ens perceben perfectament i saben com estem internament. De vegades simplement passant per on estan ells he sentit la seva influència en la meva aura, com un formigueig que em canvia estats d'ànim baixos i restableixen l'alegria. Quan he tingut l'aura danyada per les ones wifi, abraçant un arbre he sentit com la seva energia passava per les meves mans i per tot el meu cos i al cap de poc temps m'havia reparat l'aura completament, després vaig sortir d'allí molt content, cantant pel camp. També he experimentat, entre moltes altres coses, com abraçant un arbre, també a ell li agrada ser abraçat i això és molt gratificant, i és que Amor es paga amb Amor.
    Gràcies, una abraçada.

  • #3

    Anna (lunes, 18 noviembre 2013 18:45)

    Sembla increíble pero es real,grácies a uns petits i grans consells que us donaran al taller podreu conectar amb els arbres i aixi experimentar com van sorgin les emociones internes,a partir d'aqui la teva percepció amb la natura es transforma amb una especie d energía protectora.
    Grácies......

  • #2

    Paco (domingo, 03 noviembre 2013 11:59)

    La meva primera trobada amb l'"arbre" em va desbordar per complet. Només començar a veure el seu tronc els meus pensaments van callar i les meves emocions es "descontrolaren". La meva ment no va poder fer res sobre aquest tema. Vaig notar com les seves llargues branques van abraçar la meva essència de tu a tu. Durant aquests pocs segons vaig plorar d'alegria, de tristesa, d'entusiasme, de gratitud...

    Dos o tres dies després del taller seguien em seguien venint imatges de l'"arbre", sempre acompanyades d'un sentiment de pau.

    Després del taller encara tinc més ganes d'arrelar-me en la Mare Terra amb la mirada posada en el firmament.

    Una forta abraçada.

  • #1

    Elvira (domingo, 27 octubre 2013 22:14)

    Aquests tallers han significat per mi trobar unes respostes i un sentit a coses que en aquests darrers anys sentia quan sortia a caminar o a gaudir de la natura, sensacions a les que no sabia donar'ls-hi una explicació. Han estat a tot efecte molt reveladors!!!
    Gràcies.